Acompanyar, motivar i deixar espai per al creixement dels infants i jove

Aquest projecte és el fruit del treball de més de dos anys del grup de persones que participen a les trobades de reflexió i debat de la Xarxa de debat educatiu. Durant aquests mesos els participants del projecte s’han pogut formar, s’han documentat, han reflexionat i, el més important, han consensuat tot un seguit de pautes que creiem que s’haurien de tenir en compte en el procés d’acompanyar, motivar i deixar espai per al creixement dels infants i joves.

La Xarxa de debat educatiu entén aquest procés d’acompanyar com un camí d’aprenentatge que ha d’ajudar a aconseguir que els nostres fills i filles esdevinguin autònoms, responsables i conseqüents amb les seves decisions.

Per tot això, tot seguit us comentem les pautes que ens sembla que poden ajudar a les famílies en aquest procés d’acompanyament:

Temps per escoltar comprendre i imitar.
Els infants i joves pensen, senten i escolten, per tant, cal comprendre el seu punt de vista per detectar les seves necessitats, desitjos i interessos. Cal tenir en compte l’edat i la maduresa de l’infant i jove per poder comprendre algunes interpretacions.

Acceptar i valorar.
Acceptar i estimar els infants i els joves tal com són. Tothom val i tothom necessita ser estimat. Acompanyar el desenvolupament sense comparances, impaciències ni neguits.

Oferir criteris per poder actuar de forma autònoma.
Cal donar espais perquè l’infant o jove pugui participar en el dia a dia (ja sigui imitant, reproduint o raonant). Facilitar els aprenentatges que posteriorment permetran a l’infant actuar de forma autònoma.

Donar oportunitats amb riscos moderats.
Cal deixar espais per participar i créixer. Cal aprofitar situacions perquè l’infant pugui participar. Cal transmetre confiança sense exigències, tot evitant retrets  o judicis previs de dificultats, poca habilitat o manca de…(No només de tipus verbal, sinó també físics).

Acompanyar posant normes i límits.
La família és la que ha de transmetre els seus valors socials i culturals perquè puguin ser assumits. La societat (escola, entitats esportives, de lleure…) ha de participar en el procés de socialització, convivència i respecte. Cal afavorir que hi hagi un aprenentatge que no requereixi sempre supervisió. És necessari que hi hagi equilibri entre afecte i autoritat.

Ensenyar a prendre decisions.
Ajudar a identificar desitjos i necessitats. Facilitar la identificació d’obstacles i/o riscos. Ajudar a plantejar diferents possibilitats davant d’una acció o decisió. Deixar que prengui les decisions i que sigui conseqüent.

Reconèixer i analitzar el resultat de la decisió.

Ajudar a valorar el procés: identificar imprevistos, identificar les responsabilitats, identificar emocions. Valorar els elements que possibiliten decisions més pertinents.

Valorar i assumir les conseqüències.
Ajudar a acceptar la frustració i/o la satisfacció. Treure conclusions per concretar noves decisions. Fer visible de manera positiva totes els decisions i possibles canvis del procés. Gaudir-lo.

Tots aquest apartats es concreten en treballs visuals animats que trobareu a la pestanya d’aquesta pàgina i que han estat elaborats pels centres educatius i entitats del lleure del municipi. A través d’aquestes animacions es mostren, en exemples, les pautes que abans s’han consensuat, d’una forma més entenedora.

La voluntat de tots els que hem estat treballant en aquest projecte és fer-vos participar del resultat del treball que hem anat realitzant durant aquests mesos, en un procés que ens ha demanat temps i dedicació, i com no, també il·lusions i desitjos.

Esperem que aquesta eina us sigui d’utilitat per a reflexionar sobre quin ha de ser el nostre paper com adults ja que, amb el nostre exemple i les nostres decisions esdevenim un referent en l’educació dels infants i joves i com, a poc a poc en la nostra vida, del dia a dia, anem fent de la pedagogia activa el motor de la nostra tasca educativa.