Temes de Debat

Durant el curs 2013-2014, la Xarxa va iniciar una nova línia de treball per poder debatre i formar-se sobre temes educatius, és per això que va decidir fer aquests tres debats a partir dels programes de Famílies i escola emesos per la xarxa de televisions locals. Primer de tot vam fer un recull de tots el programes televisius i en vam escollir tres.

El treball va consistir a visualitzar-los, tot seguit a debatre les conclusions ofertes en els programes  i consensuar les nostres. Això és el que trobareu a continuació. En el mateix apartat, hi trobareu el vincle per poder accedir als programes televisius.

1. No exagerem dipositant somnis en els nostres fills.

Sobretot si després caiem en l’error de convertir aquests somnis en exigències.

2. Transmetem-los aquelles coses que van bé per la vida,

però deixem-los ser, també, lliures i singulars.

3. Davant les coses que no ens agraden dels nostres fills,

pensem sobre la importància que tenen i, si podem, raonem i negociem amb ells.

4. Estimar els nostres fills no vol dir exigir-los ser els millors,

sinó procurar que estiguin bé amb si mateixos i amb el seu entorn.

5. Donem als nostres fills una base sòlida,

sobre la qual puguin edificar la seva vida.

6. No els imposem les coses que ens agraden a nosaltres:

transmetem-los-les de manera flexible i amable.

7. El més important és respectar la manera de ser i fer de cada fill,

allò que el fa ser diferent i únic.

8. Allò que ha de ser bo per al nostre fill

no és necessàriament el que teníem pensat per a ell. Influïm en les seves decisions, però deixem-li llibertat.

9. Respectar la individualitat dels fills

i donar-los criteris que els serviran per al futur.

10. No busquem que els nostres fills siguin d’una manera determinada,

sinó que se sentin bé amb si mateixos i que facin sentir bé els altres.

 

Torelló, febrer de 2014

1. Optimisme i esperit participatiu.

Educar els nostres fills en la idea que ells mateixos han de participar i que poden, amb col·laboració i companyia, resoldre molts dels seus problemes. Això els ajudarà a ser optimistes i probablement a tenir esperit participatiu.

2. Sempre missatges positius i clars.

Donar sempre als nostres fills el missatge que poden millorar. Fer-los veure que hi ha possibilitats d’anar endavant.

3. Tenir cura amb el llenguatge que fem servir.

És important fer servir el llenguatge correctament: no etiquetem els nostres fills amb adjectius negatius. Diguem-los quins aspectes concrets poden millorar.

4. L’error, una manera fantàstica d’aprendre.

Podem explicar als fills que equivocar-se no és res dolent, sinó una manera d’aprendre. Ajudem-los a acceptar l’error com a part del creixement i l’aprenentatge.

5. Molta, molta comunicació.

Poder parlar dels seus i dels nostres reptes, il·lusions i petits fracassos, és molt important per ajudar-los a ser persones.

6. Ensopegar i aixecar-se amb més força.

vol dir ensenyar a superar dificultats; per fer-ho, no traiem totes les pedres del camí dels nostres fills, sinó ensenyem-los a entrebancar-se i a aixecar-se. Per això, cal començar aviat perquè són més assumibles i de menys risc.

7. Escoltem i donem valor a allò què diuen.

La curiositat és una actitud que cal educar. Cal escoltar-los i interessar-se per allò que diuen.

8. Situacions i idees diferents.

Fem-los, també, plantejar-se activitats i arguments diferents dels que fan i pensen habitualment.

9. En l’adolescència, cal seguir educant aquestes actituds.

quan els nostres fills entren en l’adolescència, cal obrir nous espais o buscar noves alternatives.

10. Perseverança i límits.

la perseverança i una bona comprensió dels criteris que els donem ens ajudaran a educar aquestes actituds i els ha de permetre posar-se límits quan no hi som.

11. La família és el model! Recordem-ho l’optimisme s’encomana.

Si hi ha una actitud positiva, la podran imitar.

 

Torelló, març de 2014

1. Entre un 12 i un 18% d’infants no segueixen els aprenentatges

i en alguns d’aquest casos aquesta simptomalogia pot desenvolupar un trastorn d’aprenentatge.

2. La causa del fracàs escolar dels alumnes és multifactorial;

un d’aquests factors pot ser el trastorn d’aprenentatge.

3. Els trastorns d’aprenentatge més habituals són la dislèxia

(dificultat de lectura i escriptura), el TDAH (dèficit d’atenció i concentració) i la discalcúlia (dificultat en el càlcul).

4. El TDAH es detecta, sobretot, per un excessiu moviment motriu

i per la poca capacitat de concentració. Quan l’infant no pot controlar-ho, hi ha un trastorn.

5. El trastorns d’aprenentatge no es diagnostiquen fins als 6 o 7 anys.

Les famílies hem de mantenir una actitud positiva i observar els nostres fills de ben petits i detectar possibles problemes.

6. Cal fixar-se, sobretot, si el nostre fill té comportaments allunyats dels habituals per la seva edat;

és a dir, si el problema intervé greument en la seva vida diària.

7. Un jove amb un trastorn d’aprenentatge ben tractat

pot fer estudis universitaris si ho desitja.

8. Els nens amb trastorn d’aprenentatge són,

sovint, emocionalment vulnerables. Poden patir una baixa autoestima.

9.Per detectar i tractar un trastorn d’aprenentatge,

és fonamental el treball en equip entre professorat i professionals especialitzats conjuntament amb les famílies.

10. Quan està indicat,

el tractament farmacològic pot ser adient i molt útil.

 

Torelló, maig de 2014.